Tancament del blog

Aquesta és l'última entrada que faig al SEA THINKING. Bueno, almenys serà per un temps. Ara que tanco el meu blog desvelaré el meu secret. Segur que us pregunteu el perquè aquest nom? PERQUÈ sea thinking... Doncs us diré la veritat: No sabia quin nom posar-li al blog, així que vaig optar per posar un nom provisional que era la Mar pensat pero no em va semblar gens maco així que vaig fer la traducció literal en angles: SEA THINKING

Ho sento si esperàveu una història amb més acció... però és així de simple, no hi ha mes.

deixaré d'escriure durant un temps perquè m'he marcat moolts propòsits aquests 2014 i no crec ni que tingui temps per respirar.

Ha estat una experiència escriure un blog. M'agrada ser una blogger jajaja

Així que només em queda dir adéu i fins a la pròxima.

Mar.

Conceptualització de l'aprenentatge amb ordinador. James Crook

Una manera de conceptualitzar la manera l'aprenentatge a l'ordinador és mitjançant les metàfores. Aquestes ens expliquen i ensenyem, com la tecnologia ens pots ajudar aprendre segons el paper de l'ordinador. Hi han 4 metàfores que són:

1.  La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.

•  L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
• Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. El nen explora en solitari per aprendre el que vol saber i el mestre té el paper de recolzament de l’alumne.

• Una evolució del llenguatge Logo és Scratch. Imagina, programa i comparteix.
• Es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. 

3.  La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador 

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials

Un  exemple, senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta:

1. Formula una hipòtesis (planta) i forma una conclusió, a la qual arribarem després de l’observació.
2. Ensenya als nens com seria la realitat i que el que fan té conseqüències.
3. Una vegada es treu una conclusió es realitzar un aprenentatge més significatiu que si l’orinador fos el tutor, com a JCLIC.
4. Simulacions ens apropen a la realitat on no podem arribar. EX: anar lluna.
5. Crear hàbits ( regar planta cada dia)
6. Permet accelerà el procés i veure que succeiria en un futur. ( No hem d’esperar a que passin 20 dies perquè planta creixi, podem veure-ho al instant). 

4.  La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Ordinador és més que una eina. Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius.

La tasca a realitzar:

    Després d'haver llegit i experimentat amb les diferents metàfores, he realitzat un quadre on hi han més exemples d'aquestes. El quadre està penjat a Scribd, una web on et pots fer usuari i compartir tots els teus treball i observar els dels altres, a més acceptar diversos formats.  

Exemples

Bon comunicador

Hola a tots i a totes! Avui dedico el post a parlar sobre la presentació del Bon comunicador que varem fer ahir a classe.

El trebal consistía en fer grups entre 5 i 6 persones i escollir una persona que tinguem com a referència de Bon comunicador/a. 

Un cop escollida aquesta persona, en el nostre cas va ser Anna Pastor, vem dur a terme un seguiment a travès de les reds socials d'aquesta comunicadora

                           

                                                Imatge extreta de: www.ara.cat

Durant dos mesos varem dur a terme un seguiment d'Anna Pastor a travès de twitter, facebook, la seva pàgina web...

Aqui podeu veure la pàgina de google sites que vem crear d'Anna Pastor:

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/ana-pastor-una-bona-comunicadora/home?pli=1

Finalment, vam poder concloure el nostre treball de seguiment, afirmant que sí que era una bona comunicadora, ja que:

• En cap moment es mostra nerviosa.
• Es nota que té un guió preparat, ja que a l'hora de dialogar amb l'entrevistat, aquesta entrevista té una estructura lògica i ordenada. Així també, hem vist que les idees principals les té ben memoritzades i molt present el temps.
• Pel que fa al domini de la llengua, utilitza una bona correcció lingüística i a més a més el seu discurs és clar.
• A les entrevistes, programes o presentacions té una bona posició corporal i a l'hora es mostra propera al públic o a l'entrevistat. També, té una gran expressivitat amb les mans i els ulls.
• Finalment, un aspecte que trobem important, és que es mostra tal com és ella i en cap moment es priva de dir algun comentari, sempre amb respecte i educació.

Ens va costar una mica posar-nos a realitzar aquest treball ja que no sabiem com començar, peró quan varem començar, vem veure que era molt mès fàcil de que ens pensàvem.

Power Point

Hola a tots i a totes! avui parlare dels power points i del seu ús. 

La transmissió de continguts a grups de persones utilitzant recursos tecnològics és una pràctica habitual en educació. Els docents s’han recolzat en pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. Fins arribar, ara ja fa uns anys a la utilització dels anomenats programes de presentacions. Cal citar que la primera versió del programa més conegut de presentacions, el Microsoft Power Point, va ser llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh. 

Com estan estructurats els programes de presentacions.

Els elements de que consten els programes de creació de presentacions són 6:

• Presentació
• Diapositives
• Objectes
• Accions
• Transicions
• Animacions

Les diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions en ella i col·loquem lliurament els objectes com ara: textos, vídeos, imatges, etc i el conjunt de diapositives formen una presentació. Les presentacions en Power Point tenen l’extensió pptx o ppsx, en Impress creem arxius odp i google també utilitza el seu propi format, però la presentació s’emmagatzema al servidor. Cal dir que tots tres programes donen opcions d'exportar i importar arxius.

Les transicions son l’efecte visual i/o sonor que s’estableix entre diapositives

Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida de dins la diapositiva

Les accions són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. (per exemple quan cliquem a sobre un text, anem a una dispositiva concreta).

Avantatges

- Els alumnes tenen en pantalla el què s'està dient, els termes claus i la informació més important.

- Permet incorporar imatges i esquemes.

- Podem introduir elements de multimèdia (vídeo, so, imatge) per què sigui més divertit i atraient.

- És més fàcil prendre apunts perquè la informació està més esquematitzada.

- Permet utilitzar diferents colors i formes per tal de cridar l'atenció dels alumnes.

- Capta més l'atenció de l'alumne, és més dinàmica.

Desavantatges

- Pot haver-hi massa informació en una diapositiva i impedeix llegir amb claredat.

- L'orador es limita a llegir el que hi ha escrit a la pantalla.

- Pot existir un abús d'elements multimedials, sobretot els sons, que poden arribar a cansar o molestar als alumnes.

- Es necessita una bona projecció que permeti llegir bé als alumnes.

- Es corre el risc de que l'alumne no presti atenció al discurs en el cas de que hi hagin masses animacions.

Propostes de com utilitzar el power point en un futur com a mestre:

 -Podem utilitzar una diapositiva per a realitzar preguntes i en aquesta crear uns enllaços amb les respostes correctes.

- Amb els errors també s'aprèn, podem cometre errors de manera intencionada i que els alumnes l'hagin de trobar.

-Utilitzar el power point com a pissarra, i construir-lo entre tots.

-Utilitzar animacions, clicar una imatge i que n'aparegui una altre.

-Quan posem texts llarg que siguin perquè els oients el llegeixin.

-Fer anàlisis d'algun text mitjançant el power point, exemple: d'un poema.

Taxonomia de Bloom.

"La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació). Rep el seu nom del seu creador, Benjamin Bloom. La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament  de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior." DEFINICIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA

La Taxonomia va ser creada al 1956 i modificada al 2000. Les diferencies entre les hablitats cognitives originals i les que van ser proposades al 2000 són:

Desprès, l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital". Per saber més informació anar a Eduketa

Tasca a realitzar:

Mitjançant la classificació de les habilitats cognitives del 2008, en la Taxonomia de Bloom, he realitzat un quadre on estan classificades les feines realitzades a classe.

TAULA

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Per estructurar un discurs cal:

1. INTRODUCCIÓ: en què es presenten el tema i els objectius.

1. DESENVOLUPAMENT: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic

1. CONCLUSIÓ: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

1. INTRODUCCIÓ
" Allò que comença bé ja està mig acabat"
El moment que es comença és el pitjor de tots, per això és important tenir una bona introducció, per:
- Públic: capta l'atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.
- L'orador: aportar recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.
FÓRMULES INTRODUCTÒRIES:

• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.( diccionari)

• Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients. 

• Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.

• Preguntes: Una manera d'anticipar-se.

• Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori. 

• Documentació: Mostra alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcil.

• Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

• Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi el tema; breu i relacionada amb el tema.

2. DESENVOLUPAMENT




Selecció i odre del discurs segons l'objectiu del discurs: 

• Per a informar: Estructura descriptiva i estructura cronològica.

• Per a convèncer: Estructura inductiva i SAP: Informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general. 

3. CONCLUSIÓ

Les funcions bàsiques d'una conclusió són:

• Tancar el discurs

• Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge

• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

Una bona conclusió té una efecte determinat en la fixació de contingut, és a dir, que si un dircurs t'ha agradat la informació l'assoliràs amb més facilitat.
Hem de diferenciar conclusió de tancament, aquest és la imatge final que dones al públic però no forma part del discurs.
FÓRMULES DE CONCLUSIÓ:

• Repetir la introducció 

• Resumir els punts principals

• Invitació a l'acció. 

• Anunci d'un esdeveniment futur

• Promesa

• Apel·lar als sentiments

Reflexió:
Fa temps que realitzo dircusos o exposicions, però mai m'havien ensenyat una vía per millorar-les, sempre exposava segons la meva intuició. Després de realitzar aquests apunts puc dir que ser quina estructura ha de tenir el meu futur discurs, i gràcies aquest tinc termes claus que m'ajudaràn a ser una comunicadora eficaç. 

Treballar amb word

Avui a GTIC, hem dedicat la classe a treballar coses útils per facilitar-nos la feina quan treballem amb el word.

Trucs del Word

 Com fer un índex: vaig a referencias, poso tabla de contenido, i poso tamba automática i em fa un índex amb els títols.

Si clico per exemple a referències control i clik m’en vaig directament a referències.

Per separar les coses (el index del contingut…) agafo i em poso alla on vull separar i poso ctrl i intro) i s’hem separa sol.

Com cambio el format del text de TOT el document. Selecciono una part del document, poso el format que vulgui, vaig a normal, apretó el botó dret i poso actualizar

Per a canviar la lletra, estil... canviarem només una paraula i després anirem sobre de l'estil, premem amb el botó dret i posem actualitzar.

·Control + inicio (per anar a dalt de tot de la pàgina).

·Control + fin (per anar al final de la pàgina).

·Control + enter (salt de pàgina).

Afegir portada (pàgina i el número al centre, ja que així queda concordat davant i darrera).

Per a citar amb números, anirem a referències, estil i posem ISO 690-Referència numèrica. També, podem utilitzar l'estil APA 5ª edició o APA Sisena edició.

·Control + fletxes dreta o esquera, serveix per saltar de paraules.

·Control + fletxes amunt o avall, serveix per saltar de paràgrafs.

Tambè hem apres a citar llibres, revistes... 

És important citar l'autor i l'any.Per tant, hem de col·locar el cursor després de la paraula que volem citar. Tot seguit, anem a referència i on ens diu afegir cita, posem agregar cita, després editar, escrivim noms i cognoms, agreguem i acceptem. A partir d'aquí, escriurem el títol i l'any.

Per afegir més coses anirem a mostrar "todos los campos bibliográficos". Seguidament, anirem a referències bibliografia, escrivim "trabajos citados" i canviem el títol per referències.

Una altre manera de citar, aquesta de manera mes breu sería:

Si ja hem citat l'autor en la frase, llavors anem a referències, afegir cita i un cop ens cita el titol, autor i any, premem sobre la fletxa de la cita i l'editem. Finalment, posem suprimir al títol i l'autor.

I la última manera de citar que hem pogu veure ha sigut: Afegim una frase del llibre i la posem entre cometes. 

Tot seguit, anem a referencies, insertar cita i premem la fletxa, l'editem, esborrem el títol i afegim el número de pàgina.

Per altra banda, hem après com citar una web. Per tant, com sabem si és una font fiable, es farà mirant els seus crèdits i coneguen-la. Si és un autor corporatiu, s'ha de citar el dia que les hem llegit. Seguidament, anirem a referències i afegir cita. Finalment, premem acceptar i ja la tenim citada. 

Aquesa classe m'ha estat molt útil ja que he après a utilitzar el word d'una manera molt mès ràpida. I hem après coses que no nomès utilitzarem per a gtic sinó sempre que haguem de treballar amb el word