Tancament del blog

Aquesta és l'última entrada que faig al SEA THINKING. Bueno, almenys serà per un temps. Ara que tanco el meu blog desvelaré el meu secret. Segur que us pregunteu el perquè aquest nom? PERQUÈ sea thinking... Doncs us diré la veritat: No sabia quin nom posar-li al blog, així que vaig optar per posar un nom provisional que era la Mar pensat pero no em va semblar gens maco així que vaig fer la traducció literal en angles: SEA THINKING

Ho sento si esperàveu una història amb més acció... però és així de simple, no hi ha mes.

deixaré d'escriure durant un temps perquè m'he marcat moolts propòsits aquests 2014 i no crec ni que tingui temps per respirar.

Ha estat una experiència escriure un blog. M'agrada ser una blogger jajaja

Així que només em queda dir adéu i fins a la pròxima.

Mar.

Conceptualització de l'aprenentatge amb ordinador. James Crook

Una manera de conceptualitzar la manera l'aprenentatge a l'ordinador és mitjançant les metàfores. Aquestes ens expliquen i ensenyem, com la tecnologia ens pots ajudar aprendre segons el paper de l'ordinador. Hi han 4 metàfores que són:

1.  La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.

•  L'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
• Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic.

2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. El nen explora en solitari per aprendre el que vol saber i el mestre té el paper de recolzament de l’alumne.

• Una evolució del llenguatge Logo és Scratch. Imagina, programa i comparteix.
• Es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. 

3.  La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador 

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials

Un  exemple, senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta:

1. Formula una hipòtesis (planta) i forma una conclusió, a la qual arribarem després de l’observació.
2. Ensenya als nens com seria la realitat i que el que fan té conseqüències.
3. Una vegada es treu una conclusió es realitzar un aprenentatge més significatiu que si l’orinador fos el tutor, com a JCLIC.
4. Simulacions ens apropen a la realitat on no podem arribar. EX: anar lluna.
5. Crear hàbits ( regar planta cada dia)
6. Permet accelerà el procés i veure que succeiria en un futur. ( No hem d’esperar a que passin 20 dies perquè planta creixi, podem veure-ho al instant). 

4.  La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Ordinador és més que una eina. Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius.

La tasca a realitzar:

    Després d'haver llegit i experimentat amb les diferents metàfores, he realitzat un quadre on hi han més exemples d'aquestes. El quadre està penjat a Scribd, una web on et pots fer usuari i compartir tots els teus treball i observar els dels altres, a més acceptar diversos formats.  

Exemples

Bon comunicador

Hola a tots i a totes! Avui dedico el post a parlar sobre la presentació del Bon comunicador que varem fer ahir a classe.

El trebal consistía en fer grups entre 5 i 6 persones i escollir una persona que tinguem com a referència de Bon comunicador/a. 

Un cop escollida aquesta persona, en el nostre cas va ser Anna Pastor, vem dur a terme un seguiment a travès de les reds socials d'aquesta comunicadora

                           

                                                Imatge extreta de: www.ara.cat

Durant dos mesos varem dur a terme un seguiment d'Anna Pastor a travès de twitter, facebook, la seva pàgina web...

Aqui podeu veure la pàgina de google sites que vem crear d'Anna Pastor:

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/ana-pastor-una-bona-comunicadora/home?pli=1

Finalment, vam poder concloure el nostre treball de seguiment, afirmant que sí que era una bona comunicadora, ja que:

• En cap moment es mostra nerviosa.
• Es nota que té un guió preparat, ja que a l'hora de dialogar amb l'entrevistat, aquesta entrevista té una estructura lògica i ordenada. Així també, hem vist que les idees principals les té ben memoritzades i molt present el temps.
• Pel que fa al domini de la llengua, utilitza una bona correcció lingüística i a més a més el seu discurs és clar.
• A les entrevistes, programes o presentacions té una bona posició corporal i a l'hora es mostra propera al públic o a l'entrevistat. També, té una gran expressivitat amb les mans i els ulls.
• Finalment, un aspecte que trobem important, és que es mostra tal com és ella i en cap moment es priva de dir algun comentari, sempre amb respecte i educació.

Ens va costar una mica posar-nos a realitzar aquest treball ja que no sabiem com començar, peró quan varem començar, vem veure que era molt mès fàcil de que ens pensàvem.

Power Point

Hola a tots i a totes! avui parlare dels power points i del seu ús. 

La transmissió de continguts a grups de persones utilitzant recursos tecnològics és una pràctica habitual en educació. Els docents s’han recolzat en pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. Fins arribar, ara ja fa uns anys a la utilització dels anomenats programes de presentacions. Cal citar que la primera versió del programa més conegut de presentacions, el Microsoft Power Point, va ser llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh. 

Com estan estructurats els programes de presentacions.

Els elements de que consten els programes de creació de presentacions són 6:

• Presentació
• Diapositives
• Objectes
• Accions
• Transicions
• Animacions

Les diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions en ella i col·loquem lliurament els objectes com ara: textos, vídeos, imatges, etc i el conjunt de diapositives formen una presentació. Les presentacions en Power Point tenen l’extensió pptx o ppsx, en Impress creem arxius odp i google també utilitza el seu propi format, però la presentació s’emmagatzema al servidor. Cal dir que tots tres programes donen opcions d'exportar i importar arxius.

Les transicions son l’efecte visual i/o sonor que s’estableix entre diapositives

Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida de dins la diapositiva

Les accions són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. (per exemple quan cliquem a sobre un text, anem a una dispositiva concreta).

Avantatges

- Els alumnes tenen en pantalla el què s'està dient, els termes claus i la informació més important.

- Permet incorporar imatges i esquemes.

- Podem introduir elements de multimèdia (vídeo, so, imatge) per què sigui més divertit i atraient.

- És més fàcil prendre apunts perquè la informació està més esquematitzada.

- Permet utilitzar diferents colors i formes per tal de cridar l'atenció dels alumnes.

- Capta més l'atenció de l'alumne, és més dinàmica.

Desavantatges

- Pot haver-hi massa informació en una diapositiva i impedeix llegir amb claredat.

- L'orador es limita a llegir el que hi ha escrit a la pantalla.

- Pot existir un abús d'elements multimedials, sobretot els sons, que poden arribar a cansar o molestar als alumnes.

- Es necessita una bona projecció que permeti llegir bé als alumnes.

- Es corre el risc de que l'alumne no presti atenció al discurs en el cas de que hi hagin masses animacions.

Propostes de com utilitzar el power point en un futur com a mestre:

 -Podem utilitzar una diapositiva per a realitzar preguntes i en aquesta crear uns enllaços amb les respostes correctes.

- Amb els errors també s'aprèn, podem cometre errors de manera intencionada i que els alumnes l'hagin de trobar.

-Utilitzar el power point com a pissarra, i construir-lo entre tots.

-Utilitzar animacions, clicar una imatge i que n'aparegui una altre.

-Quan posem texts llarg que siguin perquè els oients el llegeixin.

-Fer anàlisis d'algun text mitjançant el power point, exemple: d'un poema.

Taxonomia de Bloom.

"La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació). Rep el seu nom del seu creador, Benjamin Bloom. La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament  de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior." DEFINICIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA

La Taxonomia va ser creada al 1956 i modificada al 2000. Les diferencies entre les hablitats cognitives originals i les que van ser proposades al 2000 són:

Desprès, l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital". Per saber més informació anar a Eduketa

Tasca a realitzar:

Mitjançant la classificació de les habilitats cognitives del 2008, en la Taxonomia de Bloom, he realitzat un quadre on estan classificades les feines realitzades a classe.

TAULA

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Per estructurar un discurs cal:

1. INTRODUCCIÓ: en què es presenten el tema i els objectius.

1. DESENVOLUPAMENT: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic

1. CONCLUSIÓ: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

1. INTRODUCCIÓ
" Allò que comença bé ja està mig acabat"
El moment que es comença és el pitjor de tots, per això és important tenir una bona introducció, per:
- Públic: capta l'atenció i crear l'expectació necessària per mantenir-la.
- L'orador: aportar recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.
FÓRMULES INTRODUCTÒRIES:

• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.( diccionari)

• Presentació d'objectius: Explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients. 

• Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.

• Preguntes: Una manera d'anticipar-se.

• Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori. 

• Documentació: Mostra alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcil.

• Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

• Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi el tema; breu i relacionada amb el tema.

2. DESENVOLUPAMENT




Selecció i odre del discurs segons l'objectiu del discurs: 

• Per a informar: Estructura descriptiva i estructura cronològica.

• Per a convèncer: Estructura inductiva i SAP: Informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general. 

3. CONCLUSIÓ

Les funcions bàsiques d'una conclusió són:

• Tancar el discurs

• Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge

• Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat

Una bona conclusió té una efecte determinat en la fixació de contingut, és a dir, que si un dircurs t'ha agradat la informació l'assoliràs amb més facilitat.
Hem de diferenciar conclusió de tancament, aquest és la imatge final que dones al públic però no forma part del discurs.
FÓRMULES DE CONCLUSIÓ:

• Repetir la introducció 

• Resumir els punts principals

• Invitació a l'acció. 

• Anunci d'un esdeveniment futur

• Promesa

• Apel·lar als sentiments

Reflexió:
Fa temps que realitzo dircusos o exposicions, però mai m'havien ensenyat una vía per millorar-les, sempre exposava segons la meva intuició. Després de realitzar aquests apunts puc dir que ser quina estructura ha de tenir el meu futur discurs, i gràcies aquest tinc termes claus que m'ajudaràn a ser una comunicadora eficaç. 

Treballar amb word

Avui a GTIC, hem dedicat la classe a treballar coses útils per facilitar-nos la feina quan treballem amb el word.

Trucs del Word

 Com fer un índex: vaig a referencias, poso tabla de contenido, i poso tamba automática i em fa un índex amb els títols.

Si clico per exemple a referències control i clik m’en vaig directament a referències.

Per separar les coses (el index del contingut…) agafo i em poso alla on vull separar i poso ctrl i intro) i s’hem separa sol.

Com cambio el format del text de TOT el document. Selecciono una part del document, poso el format que vulgui, vaig a normal, apretó el botó dret i poso actualizar

Per a canviar la lletra, estil... canviarem només una paraula i després anirem sobre de l'estil, premem amb el botó dret i posem actualitzar.

·Control + inicio (per anar a dalt de tot de la pàgina).

·Control + fin (per anar al final de la pàgina).

·Control + enter (salt de pàgina).

Afegir portada (pàgina i el número al centre, ja que així queda concordat davant i darrera).

Per a citar amb números, anirem a referències, estil i posem ISO 690-Referència numèrica. També, podem utilitzar l'estil APA 5ª edició o APA Sisena edició.

·Control + fletxes dreta o esquera, serveix per saltar de paraules.

·Control + fletxes amunt o avall, serveix per saltar de paràgrafs.

Tambè hem apres a citar llibres, revistes... 

És important citar l'autor i l'any.Per tant, hem de col·locar el cursor després de la paraula que volem citar. Tot seguit, anem a referència i on ens diu afegir cita, posem agregar cita, després editar, escrivim noms i cognoms, agreguem i acceptem. A partir d'aquí, escriurem el títol i l'any.

Per afegir més coses anirem a mostrar "todos los campos bibliográficos". Seguidament, anirem a referències bibliografia, escrivim "trabajos citados" i canviem el títol per referències.

Una altre manera de citar, aquesta de manera mes breu sería:

Si ja hem citat l'autor en la frase, llavors anem a referències, afegir cita i un cop ens cita el titol, autor i any, premem sobre la fletxa de la cita i l'editem. Finalment, posem suprimir al títol i l'autor.

I la última manera de citar que hem pogu veure ha sigut: Afegim una frase del llibre i la posem entre cometes. 

Tot seguit, anem a referencies, insertar cita i premem la fletxa, l'editem, esborrem el títol i afegim el número de pàgina.

Per altra banda, hem après com citar una web. Per tant, com sabem si és una font fiable, es farà mirant els seus crèdits i coneguen-la. Si és un autor corporatiu, s'ha de citar el dia que les hem llegit. Seguidament, anirem a referències i afegir cita. Finalment, premem acceptar i ja la tenim citada. 

Aquesa classe m'ha estat molt útil ja que he après a utilitzar el word d'una manera molt mès ràpida. I hem après coses que no nomès utilitzarem per a gtic sinó sempre que haguem de treballar amb el word

Cultura lliure i programari lliure

Hola! En aquesta entrada explicarè que és la cultura lliure i el programari lliure i perquè`són importants avui en dia.

La cultura lliure és tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i la difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiperables als de programanri lliure.

 Exemple de Cultura lliure: Viquipèdia.

El programari lliure són un conjunt de programes informàtics que poden ser usats, estudiats i modificats sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Actualment, degut a la gran quantitat d’informació que es mou per Internet existeixen 2 tipus de programaris o “softwares” que regeixen si la informació pròpia d’un usuari pot ser compartida i utilitzada per a persones externes.

Aquí diferenciem el SOFTWARE PRIVATIU (està sotmès a restriccions sobre el seu ús, la seva modificació o la seva distribució) o el SOFTWARE LLIURE (Programa que es pot utilitzar en qualsevol àmbit, es pot descarregar gratuitament, distribuir-lo i modificar el seu codi font i distribuir les modificacions de forma lliure)

Llocs on podem mirar les llicencies:

Fotos:

- WikimediaCommons: fotos de wikipedia, gairebé totes es poden agafar.

- Flikr: compartir fotografies, qualitat de les fotos molt bona. No totes es poden agafar, depèn de la seva llicència.

Text:

Notícies d’un diari, es poden copiar?

 - Mirar-ho a baix de tot de la pàgina web

 - eldiario.es - Llicència Creative Commons: es pot copiar, difondre i mesclar el contingut del diari a Internet.Tot i això, sempre s’ha de citar i enllaçar la font amb l’autor del contigut.

Música:

Música sense copyright:

(Música lliure: no s’ha de pagar a l’SGAE)

 - Jamendo.com - música gratuïta, no son conegudes i s’han de buscar. Aquestes es poden penjar al YouTube, ja que no tenen drets d’autor.

Es poden descarregar les cançons sense cap problema i expliquen les llicències abans de descarregar-se.

Vídeos:

 - YouTube: llicència creative commons (depèn del vídeo, en penjar un vídeo s’escull la llicència)

- Vimeo: deixa penjar vídeos llargs, creative commons.

Considero que és molt important tenir en compte aquest tipus d'informació ja que és necesària per navegar per internet.

Recitar poemes

Avui a la classe de COED alguns companys de la classe han hagut de recitar un poema, els que ells mateixos escollissin i l'havien de recitar davant de tota la classe de memòria.

M'ha agradat molt aquesta activitat ja que moltes ens feien tancar els ulls, i hem pogut veure que quan tanques els ulls el que escoltes ho retens molt millor.

Els poemes que han recitat han sigut molt macos.
Jo he recitat un poema que es diu estenc la mà, de Miquel martí i pol

“Estenc la mà“

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

Entrada a la wikipèdia

Hem hagut de fer una activitat a classe que consistia en crear una entrada  ala Wikipèdia.

Glogster

Avui a la classe de GTIC el Jordi ens ha ensenyat  diversos programes, els quals es poden utilitzar per diverses situacions.

Primer de tot, hem diferenciat que poden haver-hi dos tipus de vídeos. Per una banda, el vídeo-lliçó i per altra els motivadors, que serveix per sensibilitzar, convèncer, etc.

Progràmes que hem aprés:

Glogster

Serveix per fer pòsters i ens podem comunicar a través d'aquest.

És una aplicació en línia, per tant, no cal descarregar-la, sinó que la podem utilitzar directament des d’Internet, on quedaran tots els documents guardats. Els pòsters que s’elaboren són digitals, i la mateixa aplicació et permet gravar àudio i vídeo, així només caldrà tenir un micròfon i una web cam connectats al nostre ordinador.

 Actualment existeixen dos glogsters:

Glogster per a tothom qui vulgui publicar un pòstre i explorar la resta de creacions:http://www.glogster.com

 Glogster per a educació (tant per a professors com per a estudiants, permetrà crear comunitats tancades de l’escola): http://edu.glogster.com/

Tutorial de Glogster

http://www.glogster.com/pasapas/glogster-pas-a-pas/g-6nfvdmm13mrpva3ac0k8gdh?old_view=True

m similar, sinó que hi ha dues opcions:

1. Imprimir la pantalla i guarda la imatge amb un programa del propi ordinador.

2. Imprimir el document com a PDF.

Wordle

A continuació us presentarè el programama que ens va ensenyar el Jordi a la classe de COED

Wordle.net

Ens podem comunicar de manera visual. La paraula més gran és la paraula que es repeteix més vegades. Així doncs, es mostra quines són les paraules més importants.

Aquesta és una aplicació que podem trobar gratuïtament a internet en la qual qualsevol persona que entri a la pàgina pot crear un núvol de paraules o word clouds, en termes propis del web.
Treballar amb aquesta eina ens permet utilitzar colors, formes i fonts diferents per a les paraules, per a fer més atractiva la informació i els conceptes que estan dins el núvol.

En el moment en què vulguem guardar la nostra creació, no ho podrem fer de la simple forma com per seleccionar “guardar” o quelcom similar, sinó que hi ha dues opcions:

1. Imprimir la pantalla i guarda la imatge amb un programa del propi ordinador.

2. Imprimir el document com a PDF.

Padlet

A la classe de COED, el Jordi tambè ens va ensenyar que és el padlet i perquè s'utilitza

Padlet (suro virtual)

Serveix per tenir organitzades les informacions, idees, recordatoris... S’hi poden posar imatges i textos i podem organitzar-ho amb columnes.

Avantatges: per crear un mur no cal password, però s’ha de compartir l’enllaç.

 Es pot utilitzar com a arxiu personal o com a pissarra col·laborativa, per tant, es tracta de tenir un suro on penjar petits escrits i així compartir la informació.

També permet compartir-los a partir de moltes aplicacions diferents com els Codis Qr, xarxes socials, codis embed...

Tutorial de Padlet:

http://www.slideshare.net/mariajesusmusica/padlet-tutorial-22327363

Mapes conceptuals i mapes mentals

Per últim el Jordi ens va enenyar que són els mapes conceptuals i els mapes mentals 

Els mapes conceptuals

 La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Ordenar les idees és molt importat per l'estructura i l'organització.

Pel que fa a mapes conceptuals, podem trobar el programa CmapTools.

Flujograma

Amb aquest programa utilitzem l’hemisferi esquerre, és a dir, el racional, lluny de les emocions.
A classe hem hagut de fer un mapa conceptual sobre un text que tractava d'un sopar de nadal. 
Aqui us adjunto el mapa:

Mapes mentals

És un diagrama que s’utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central. S’utilitza per a la visualització i estructura de les idees, i també com a ajuda per a l'estudi, planificació, organització, etc. 

Un programa per treballar els mapes mentals és: http://www.mindmeister.com/es

Aquesta classe ens ha estat molt útil ja que hem après diferents programens que ens poden ser molt útils en diferents situacións.

Presentació identitat i teritori

Avui la Claudia Llopart i jo hem presentat la nostra exposició identitat i territori. El tema que vam escollir és la fam, varem escollir aquest tema perquè les dos hem estat a paísos del tercer mon i hem vist situacions reals de pobresa extrema i és un tema que a les dos ens preocupa molt i volíem parlar i aprendre mes coses d'aquest. Tambè vem parlar de les nostres experiències personals. La Clàudia va parlar sobre els seus viatges a Kènia i a la Índia i jo sobre el voluntariat que vaig fer l'estiu passat a Bolívia. Per fer la presentació vam utilitzar el prezi. Hem gaudit molt fent aquest treball i personalment he après moltes coses que no sabia.

 

Preguntes sobre la wikipèdia

Desprès d'haver treballat la wikpèdia podem respondre aquestes preguntes:

La wikipedia

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 15 milions d'articles (dels quals 4 milions en anglès i 416.454 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web

Totes les polítiques oficials de Wikipedia han de basar els seus principis en cinc pilars que defineixen el caràcter de l'enciclopèdia :

PRIMER PILAR: Wikipedia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals , de les enciclopèdies especialitzades i dels almanacs . Wikipedia no és un diccionari , ni una col · lecció de textos originals , ni tampoc una màquina de propaganda . Wikipedia no és un diari, ni un servidor gratuït , ni tampoc un proveïdor d'espai web, no és un conjunt de pàgines promocionals , ni un experiment sobre l'anarquia o la democràcia , o un directori d'enllaços . Tampoc és el lloc per expressar opinions , experiències o arguments.

SEGON PILAR: Wikipedia busca el « punt de vista neutral » , és a dir , intenta aconseguir que els articles no advoquin per un punt de vista en concret .  Això implica citar fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible , especialment en temes polèmics . Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral , ha de declarar-se un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit en l'article.

TERCER PILAR Wikipedia és de contingut lliure , de manera que tot el text està disponible sota la Llicència de documentació lliure . Hauràs acceptar que qualsevol podrà modificar en qualsevol moment i sense previ avís els teus articles i que cap individu controla els articles en forma exclusiva . Qualsevol text amb el que doneu suport podrà ser editat i redistribuït sense pietat per tota la comunitat . No incorporis materials que violin els drets dels seus autors ni treballs amb un esquema de llicenciament incompatible amb l'esquema de Wikipedia .

QUART PILAR: Wikipedia segueix unes normes d'etiqueta . Respecta als teus companys wikipedistas fins i tot quan no estiguis d'acord amb ells . Comporta't civilitzadament .

 CINQUÈ PILAR: Wikipedia no té normes fermes més enllà dels cinc principis generals enunciats aquí .

Prezi

Prezi és un programa iniciat per a realitzar presentacions dinàmiques, treballant a partir d'imatges, contrant-nos en les parts que ens interessa, fora del que estem acostumats, i fàcil d'utilitzar. Una de les coses bones que té és que es guarda on-line. Partim d'una imatge per fr tot el desenvolupament.

PROCÉS

El primer que hem de fer al iniciar una presentació és pensar molt bé el què es vol aconseguir amb aquesta.
Començem amb un espai, on col·locarem tots els elements que vulguem i crearem una sequència. I un control mitjançant el teclat.
La selecció d'imatges es fa mitjançat els marcs. Un cop realitzat s'ha d'indicar quan volem que apareixi. Dins d'aquests marcs podem posar-hi un text.
El prezi no té un ordre preestablert, s'ha de crear.

La tragèdia de Filipines

El tifó ' Haiya ', un dels més forts de la història de les Filipines , ha canviat radicalment el paisatge de la costa d'algunes illes de l'arxipèlag , on es calcula que ha causat més de 10.000 morts i ha deixat un paisatge de destrucció total i en completa desesperació als afectats .

La ciutat de Tacloban , fins avui la més afectada del país , a la província oriental de Leyte , va ser de les primeres que va colpejar ' Haiya ' , denominat Yolanda a Filipines , amb ràfegues de vent de fins a 315 quilòmetres per hora en el matí del passat divendres.

Abans de l'arribada del tifó , diverses ONG es van desplaçar a la zona , ja que els experts preveien que Leyte seria molt afectada pel tifó , però poc van poder fer per ajudar els 218.000 habitants de Tacloban durant les més de sis hores que la tempesta va assotar la ciutat .

A més d'enfrontar a vents sostinguts de més de 250 quilòmetres per hora i una incessant tromba d' aigua , Tacloban haver de suportar una pujada del nivell de la marea de més de dos metres .

Fins a quatre milions de nens es poden haver vist afectats, segons xifres divulgades aquest diumenge per Unicef​​.

L'agència de l'ONU per a la infància i la joventut va indicar que està accelerant l'enviament de subministraments d'urgència a les zones més danyades.

Unicef ​​va explicar que ja ha mobilitzat aliments per a nens, aigua i material sanitari i higiènic parell ajudar a un màxim de 3.000 famílies, que es distribuiran a la zona de Tacloban tan aviat com sigui possible l'accés.

més info: http://www.rtve.es/noticias/20131110/destruccion-total-completa-desesperacion-filipinas-tras-paso-del-tifon/788661.shtml

Google Sites i Wiki

A classe hem treballat els google sites i els wikis, hem hagut de crear un google site i un wiki . El meu grup hem escollit la cuina creativa per als infants.

GOOGLE SITES:
El google sites permet crear un lloc web que permet compartir informacio amb altres persones amb les que comperteixes el lloc web. És una manera fàcil d'editar i compartir informació.
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/cuina-creativa-per-a-nens/home

WIKI
Els wikis permeten compartir la nformació amb altres persones. Totes les persones que entrin en el wiki podran modificar la informació que hi ha en aquest. És una manera ràpida de compartir informació.

Aquests llocs webs que ens ha ensenyat el Jordi a classe, considero que són molt útils perquè ens permeten compartir informació d'una manera molt més fàcil.

Principals característiques dels Wikis . En general permeten:

- La publicació de forma immediata usant només el navegador web ( ex. Explorer , Firefox, Mozilla , etc . )

- El control de l'accés i de permisos d'edició . Poden estar oberts a tothom o només a aquells que convidem.

- Que quedi registrat qui i quan s'ha fet la modificació en les pàgines del wiki , pel que és molt fàcil fer un seguiment d'intervencions.

- L'accés a versions prèvies a l'última modificació així com la seva restauració , és a dir queda guardat i amb possible accés tot el que es va guardant en diferents intervencions ia veure els canvis fets

- Pujar i emmagatzemar documents i tot tipus d'arxius que es poden enllaçar dins del wiki perquè els alumnes els utilitzin ( imatges , documents pdf , etc . Exemple de document pdf allotjat al wiki ) .


- Enllaçar pàgines exteriors i inserir àudios , vídeos , presentacions , etc .

DIFERÈNCIES ENTRE BLOC I WIKI

El bloc :
- És personal , aparentment menys col · laboratiu . L'entrada pertany al seu editor ( cosa que no té per què ser així , si per exemple hi ha un autor col · lectiu)
- Se suposa que el text és estàtic , una vegada publicat , el post no canvia ( no és del tot cert , però si és el que s'espera ) El discurs és espontani , no revisable i permanent .
- Tendeix a ser un "llarg pergamí " (el text s'estén cap amunt i cap avall )
Presenta un "mode discussió" ( ThreadMode ) : monòleg amb comentaris de l'audiència .
- És cronològic : l'últim apareix el primer.
- És immediat : escrit en el moment / escrit sobre el moment .
- Els enllaços serveixen per connectar amb l'exterior del bloc.

El wiki :
- Pot ser personal però està obert a la col · laboració.
- El propòsit és crear un document .
- S'estructura en pàgines ( creant NetworkOfTopics ) .
- És hipertextual ( WhatIsAHypertext ) per definició . Paraules o frases del text convertits en enllaços donen peu a noves pàgines .
- El " mode discussió" ( ThreadMode ) passa a " manera document" ( DocumentMode ) , en tercera persona i sense signar.
- És atemporal : canvia no pel temps sinó pel seu desenvolupament .

- El text és examinat , revisat , canvia i pot ser canviat .