Avui a la classe de COED alguns companys de la classe han hagut de recitar un poema, els que ells mateixos escollissin i l'havien de recitar davant de tota la classe de memòria.
M'ha agradat molt aquesta activitat ja que moltes ens feien tancar els ulls, i hem pogut veure que quan tanques els ulls el que escoltes ho retens molt millor.
Els poemes que han recitat han sigut molt macos.
Jo he recitat un poema que es diu estenc la mà, de Miquel martí i pol
Jo he recitat un poema que es diu estenc la mà, de Miquel martí i pol
“Estenc la mà“
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada