dissabte, 9 de novembre del 2013

Dacàleg de com parlar bé en públic

Hola a tots i totes! 
Hem dedicat unes quantes classes de COED a escriure un decàleg de com parlar bé en públic.
Finalment vem extreure la seguent conclusió:

1- Controlar els nervis s’aconsegueix evitant els tics nerviosos. Cal acceptar els nervis, i no és aconsellable posar-se darrera una taula. Respiració profunda i calmada. Cal ser conscient del ritme allargant la respiració. És útil l’ús de tècniques de relaxació.

2-Preparar correctament i prèviament el guió ja que és fonamental. El guió ha de contenir les idees principals del discurs. Ha d’estar ordenat i estructurat. El guió ha de contenir les idees claus i/o principals i les idees secundàries. Cal tenir en compte a l’audiència. L’atenció no és sempre la mateixa (final i principi màxima). Cal tenir en compte el temps i les condicions del públic.

3-Domini de la llengua i correcció lingüística (riquesa lèxica)

4- Discurs clar, precís i breu (frases curtes, seguir l’ordre lògic de les idees [subjecte + verb], (dominar la terminologia sobre el tema), (dir les idees sense anar-se per les branques). Fases actives i positives.

5-Tenir clar l’objectiu del discurs: convèncer i persuadir passa per modificar l’opinió d’algú.

6- El feedback de la mirada. Retroalimentació: l’orador ha d’actuar en funció de la reacció del públic (acció – reacció). Cal mirar al públic, també a aquells que no mostres interès per tal de cridar la seva atenció. Cal tenir alternatives d’exemples o altres recursos per si amb exemples que posem en un primer moment no serveixen o no agraden.

7-L’orador ha de tenir una correcte posició corporal (mostrar el cos sencer, no creuar els braços, no posar-se les mans a la cara, mostrar les mans i tenir la cara descoberta. Portar roba que no abrigui gaire ja que generalment es sua. Cal tenir els peus separats i alliberats, d’ha de recolzar el pes en els dos peus)

8-Control de la veu. La veu a més a més de ser un instrument és n identificador. És una eina de treball per a la nostra professió, per un nen, la veu del/a professor/a és un referent.

A més a més és un instrument molt fràgil, cal cuidar-la. La postura també incideix en la veu. Cal vigilar les 3V: Volum: variar per no caure en la monotonia. El públic agraeix que el volum sigui alt, Velocitat: ni molt lent ni molt ràpid. El públic agraeix que es tendeixi a la lentitud per assimilar la informació (trucs: repetir, obligar-nos a parar (internament conto fins a 3), Vocalització i articulació i, el quart aspecte que té a veure amb la veu és l’actitud. La veu denota l’estat d’ànim.  

9-(Digues de què parlaràs, parle’n i digues de què has parlat.Aquell que vol transmetre una idea, l’ha d’anar repetint (perquè el llenguatge oral no és efímer, no es pot gravar, a mesura que repeteixes, se’t va quedant)

10-Utilitzar l’acudit o l’anèctoda personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada